lunes, 27 de diciembre de 2010

NOVEMBRE 2010. Maigret (22). Cécile ha muerto.

Interessant novel·la de Maigret en la que res és el que sembla. L'assassina és la assassinada, l'innocent vol ser culpable. El culpable sembla ser innocent. I tot una sèrie de complicacions que el comissari Maigre anirà resolent amb la seua parsimònia i el seu sosegament que tant el caracteritza.


Interessant de llegir i impressionant la resolució final d'un misteri que no és més que una successió d'esdeveniments per a res inesperats.


Per al proper mes proposem la lectura de "Firmado Picpus" ,de 1941.


miércoles, 3 de noviembre de 2010

OCTUBRE 2010. Maigret ( 21 ): La casa del juez.

Impressionant exercici d'imaginació en el qual l'escriptor construeix un cas d'assassinat sobre una de les bases més increibles que es puguen imaginar.


El crim gira al voltant d'una noia jove sobre la que es preten esbrinar si esta o no boja. El crim queda provocat per aquest absurd afer, i tota la investigació es desenvolupa tranquil·lament fins a arribar a aquesta conclusió. L'assassí només pretenia evitar que es descobrira que la seua germana estava boja. Increïble, impressionant, una de les novel·les més originals de l'escriptor.


Tot comença amb unes evidències bàsiques amb les quals qualsevol policia es donaria per satisfet per a empresonar al sospitós, però Maigret va més enllà, fins a descobrir l'absurd del mòbil del crim i al criminal.


Per al proper mes proposem la lectura de la novel·la: Cecile ha muerto, de 1940.

martes, 26 de octubre de 2010

SEPTIEMBRE 2010. MAIGRET (20): Los sotanos del majestic.

Interessant narració sobre una investigació del comissari Maigret, en la qual sorpren , no tant per les implicacions i situacions pròpies del cas en qüestió, si no per la forma i l'aprofundiment en la investigació que el porten a descobrir aquestes. Brillant com sempre, Maigret descobreix les malifetes de l'assassí i aconsegueix exculpar al principal sospitós des de l'inici de la investigació.


Lectura ràpida i sorprenent d'una nova investigació del comissari Maigret. En aquest cas, no aprofundeix tant com és propi de la seua obra en la psicologia dels personatges, però no deixen de ser uns personatges ben treballats i ben desenvolupats.


Per al proper mes , proposem la lectura de: "La casa del juez", de 1940.

martes, 21 de septiembre de 2010

AGOSTO 2010. MAIGRET ( 19 ): Maigret.

Una novel·la més del nostre prolífic autor Georges Simenon, en la qual el comisari Maigret acosa incansablement a una banda de mafiosos, per a evitar la presó i el deshonor d'un jove e inexpert policia nebot seu.

La lectura és agradable i la atmosfera concentrada, la tensió del seu acosament es palpa en cadascuna de les paraules de la novel·la i el lector viatja a un Paris nocturn ple de misèries i miserables... Un paris sofocant i irrespirable que el nostre inspector es veu obligat a viure per compromisos de familia.

Malgrat no ser una de les millors novel·les del comisari Maigret, si que hi ha que dir que entreten i diverteix en la seua lectura.

Per al proper mes recomanem la lectura de la novel·la "Los sótanos del majestic" de 1939.

jueves, 29 de julio de 2010

JULIOL 2010. MAIGRET ( 18 ): La esclusa número 1.

Interessant joc de personatges i univers de remolcadors i escluses i tota la pesca.

El protagonista principal investigat per Maigret és d'una forta personalitat, un home que s'ha creat a si mateix, que ha evolucionat i s'ha enriquit de forma espectacular econòmicament, pero no anímicament. Un home molt ric i molt pobre alhora, el qual ens tracta de mostrar el comisari Maigret fins al final quan ell mateix es declara autor d'un crim ( dos crims?) al qual li resta importancia en comparació al crim que considera de traicionar una amistat.


La novel·la és un llarg peregrinatge en la vida interior d'aquest home i tots els que l'envolten.


No defrauda i segueix en la línia de totes les novel·les del comisari Maigret, el qual es manté com un protagonista secundari de la investigació en la qual sempre sembla no fer res, però acaba sempre amb la solucció del crim.


Per al proper més recomanem la lectura de: Maigret ( 1934 ).


lunes, 5 de julio de 2010

JUNY 2010. MAIGRET ( 17 ): Liberty Bar.

Interessant novel·la del comissari Maigret envers la baixada a l'infern del protagonista, victima d'assassinat, conegut per William Brown.


Un home ric, amb possessions i una riquesa en augment, que queda captivat per la màgia i la nocturnitat de les platges del mediterrani, el glamour i el sexe. Compra un dels majors iots de la zona i es dedica a viure amb majúscules les nits mediterrànies. Així es dedica a gastar, gastar en begudes, en dones, en festes, en .... fins que la familia el declara impedit i li tallen la aixeta monetària que tantes satisfaccions li estava donant. Aquest home acaba amb una pensió mensual, esclavitzat amb dos dones en una vella casona i amb altres dos dones amb les quals gasta i consumeix principalment amb alcohol la gran majoria de la seua mensualitat.


L'altre protagonista principal de la novel·la és el bar, el Liberty Bar, un curiós i patètic antre de destrucció en el qual la gent beu per oblidar i parla amb confiança amb la gent d'aquest bar on tots busquen el mateix, oblidar el passat i beure's el futur.


La última protagonista destacada en aquest cas és l'assassina, el personatge de la qual evoluciona al llarg de la investigació fins a quedar descoberta com una pobre infeliç moribunda que apenes té un lloc on deixar-se caure.


La novel·la està molt ben estructurada, els esdeveniments es succeixen de manera adecuada introduint al lector en tota la trama i deslligant aquesta capitol a capitol.


Una de les grans novel·les del Simenon envers el comissari Maigret.


Per al proper mes proposem la lectura de la novel·la: LA ESCLUSA NÚMERO 1, de 1933.


lunes, 31 de mayo de 2010

MAIG 2010. MAIGRET ( 16 ): El loco de Bergerac.

Novel·la inversemblant i sorprenent del autor, que sorpren per un principi prometedor i un final decebedor. La història no quadra i és excessivament exagerada, en ningun moment convenç al lector sobre el desenvolupament de la seua intriga.





No sé si es degut al moment o situació de la lectura, però aquesta història no ompli com les altres ja llegides del comissari Maigret.





No destaque res de la seua lectura i per al proper mes, proposem la lectura de:





Liberty bar, de 1937.





jueves, 29 de abril de 2010

ABRIL 2010: MAIGRET (15). Entre los flamencos

Interessant novel·la del Maigret, en la qual tracta d'introduir-nos en les costums i els quefers d'uns determinats personatges natius de Bèlgica, els "flamencos". En un principi busca ser una novel·la costumbrista amb molta tensió entre els personatges de diferents arrels geogràfiques. Un dels personatges principals posa a Maigret en el camí de la investigació, amb totes les conseqüències, on malgrat buscar la desaparició dels dits acusadors cap a la seua família, el que aconsegueix és que el nostre impertinent comissari la descobrisca com a autora material de l'assassinat. Malgrat tot, el nostre comissari amb la seua bona voluntat de mantenir-se al marge de la investigació oficial no es decideix i no delata a la nostra culpable, fet que enlloc d'humanitzar al protagonista, l'envileix per permetre la impugnitat de la autora material dels fets.

Més enllà de judicis morals, cal dir que la novel·la destaca per la atmosfera pròpia de les novel·les de Maigret i a més a més la caracterització d'uns personatges vil i interessats.

A destacar el fragment:

"Maigret deseaba hacerle una pregunta, pero no sabía cómo hacerla.
- ¿Nunca ha tenido novio?
- Nunca.
No obstante, no quería preguntarle eso exactamente. Anna le impresionaba, sobre todo después de ver su habitación. Le impresionaba como lo haría una enigmática estatua. Se preguntaba si ese cuerpo poco seductor había vibrado alguna vez; si era algo más que una hermana abnegada, que una muchacha modélica, que un ama de casa, que una Peeters; si, en definitiva, tras esas apariencias se escondía una mujer."

Aquesta és la protagonista d'un terrible assassinat.


Per al proper mes, proposem la lectura de: El loco de Bergerac,

miércoles, 31 de marzo de 2010

MARZO 2010: MAIGRET (14): El caso Saint-Fiacre

Irregular aquesta novela del Comisari Maigret, alterna moments de profunditat psíquica amb altres moments de situacions banals. La novel·la comença amb un crim que no assessinat i promet molt d'entreteniment, però acaba amb això una simple promesa.


El lector gaudeix d'una nova aventura de Maigret, en la qual troba a faltar moltes de les experiències típiques de les seues aventures malgrat que altre freqüents si que ens apareixen.


A més a més, el focus principal d'interés de la novel·la, la premeditació del crim, la seua anunciació a la policia que tant atrau l'interés del lector. Passa a l'oblit complet en el desenvolupament de la història, de manera que queda sense especificar perquè ningu actua i s'encarrega de fer aquest anunciament. El trumfo principal motor d'atracció ens esvaeix com l'escuma.


Cal dir que malgrat totes aquestes qüestions, l'escriptor lliga i resol una història amb la seua destressa personal per a comptar aquest tipus de crims, sent fidel a la seua classe.



No crec oportú destacar cap fragment del text, ja que no hi ha res que essencialment m'haja cridat l'atenció.


Per al proper mes proposem la lectura de la novel·la: "Entre flamencos", publicada en 1932.


domingo, 28 de febrero de 2010

FEBRERO 2010. MAIGRET (13): La sombra Chinesca.

Espectacular, magnífica, impressionant, obra mestra....

De lo millor que he llegit de Simenon.

Aquesta novel·la junta quatre o cinc personatges, però tots i cadascún d'ells estan increiblement desenvolupats i humanitzats de cap a peus. Són els familiars i els que es mouen a l'alrededor de la victima, i de tots i cadascun d'ells podem treure una història.

Impressiona la descripció de "la loca" de l'edifici protagonista al capitol nou:

"- Desde luego, se pasan la vida discutiendo.
Maigret no se inmutó. Se había metido hasta el cuello en toda esta suciedad cotidiana, más nauseabunda que el drama mismo.
Delante de él, la vieja tenía una expresión terrible de gozo y de amenaza. ¡Hablaba! ¡Iba a hablar más! ¡Por odio a los Martin, al muerto, a todos los inquilinos de la casa, por odio a toda la humanidad!¡Y a Maigret!
Estaba de pie, las manos sobre su gran vientre y se diría que había esperado este momento toda su vida.
No era una sonrisa lo que flotaba en sus labios. ¡Era la mismísima felicidad!



Per al proper mes proposem la novel·la: El caso Saint-Fiacré de 1932.


martes, 16 de febrero de 2010

ENERO 2010. MAIGRET (12). El puerto de las brumas.

Aquest mes no comentem cap novel·la ja que no dispose de cap exemplar.


Per al proper mes, proposem la lectura de: LA SOMBRA CHINESCA, de 1932.