MARÇ 2011. Maigret ( 26 ): Maigret se enfada.

Ajornem el comentari d'aquesta aventura del comissari Maigret per no disposar de cap exemplar.

Per al proper mes proposem la lectura de la novel·la: Maigret en Nueva York, de 1946.

ABRIL 2011. Maigret ( 27 ): Maigret en Nueva York.

Nova investigació del comissari Maigret que transcorre quan aquest ja està jubilat a la campinya francesa. En aquesta nova aventura del nostre protagonista la història es situa en Nova York, un ambient desconegut per a Maigret, amb unes característiques dels personatges completament desconegudes per a ell, però en les quals poc a poc va introduint-se fins a absorbir per complet la investigació i fer seua la història dels personatges investigats.

Destaquem en la pàgina 74: ¿Qué había ido a hacer Maigret allí? Nada concreto. ¿Sabía acaso qué había ido a hacer a Nueva York? Y sin embargo, desde hacía unas horas, desde el momento, en definitiva, en que había abandonado el Saint Regis, no se sentía ya desorientado. El Berwick le había reconciliado con Estados Unidos, tal vez por su olor a humanidad, y ahora imaginaba todas las vidas confinadas en las celdillas de aquellos cubos de ladrillo, todas las escenas que tenían lugar tras las cortinas.

Molt més característic del comportament de Maigret, ens apareix al començament del capitol VIII:

En el Quai des Orfèvres, apenas un año atrás, cuando veían a Maigret en ese estado, decían: "Ya está el jefe en trance".

El irrespetuoso inspector Torrence, que no por ello dejaba de profesar auténtica adoración al comisario, decía, con más crudeza: " Ya tenemos al jefe a todo gas".

"En trance" o "a todo gas" era, en cualquier caso, un estado que los colaboradores de Maigret veían venir con alivio. Incluso habían llegado a barruntar su inminencia por pequeños signos precursores, y podían prever, antes que el comisario, el momento en que se declararía la crisis.

Per al proper mes proposem la lectura de la novel·la: Las vacaciones de Maigret, de 1947.

FEBRER 2011. Maigret ( 25 ): El inspector cadàver.

Curiosa novel·la del comissari Maigret, en la qual s'involucra en la investigació d'un assassinat en el qual tot apunta a que l'assassí és el cunyat d'un jutge amic de Maigret. Aquest li proposa al comissari acudir al poble on s'ha donat el crim per tal d'aclarir-lo i ajudar al seu cunyat. Aquest, per contra, no rep de bon grat la visita del nostre investigador, i tracta d'evitar per tot i per totes que aquest descobresca res del cas en qüestió. Malgrat tots els impediments el nostre comissari, arribarà a la resolució del cas, la qual no agrada a cap dels personatges de la investigació. I finalment, el nostre protagonista, decideix no remoure res i deixar-la que el temps marque les coses. Així i tot aquesta resolució del cas no em sembla gens adequada, i crec que Maigret abusa del seu poder i falla al no acusar ni detindre ningú. Malgrat el inesperat final, el desenvolupament de la història i la posada en escena dels personagtes es magistral i mostra una vegada més la genialitat del nostre investigador. Per al proper mes proposem la lectura de la novel·la: Maigret se enfada de 1945.

GENER 2011. Maigret ( 24 ): Felicia esta ahi

Insulsa novel·la de Maigret, malgrat mantenir la qualitat de les seues novel·les. Els protagonistes o principals culpables de l'assassinat apareixen poc representats i practicament són actors secundaris on un personatge femení ocupa el 90 % de la trama.

Tal vegada ahi destaque la originalitat del crim i la seua història, però no fa més que sorprendre la seua ràpida resolució sense aprofundir en la essència d'allò que va provocar l'assassinat.

Aquest resulta ser la conseqüència d'un fet inevitable i com aquell que no vol no te més remei que assassinar a la victima.

Malgrat la seua originalitat en alguns aspectes, resulta poca atractiva per al lector i una mica decebedora al desviar la atenció del crim del personatge principal.

Per al proper mes proposem la lectura de "El inspector cadáver" de 1941.

DESEMBRE 2010. Maigret ( 23 ). Firmado Picpus.

Magistral exercici narratiu ple d'ingeni i imaginació. Cru i dur com la vida mateixa i contundent en la seua resolució. La millor obra de Maigret de les llegides fins ara. Realment sorpren, i deixà bocabadat al lector.

Destaquem tres moments de la lectura:

"Una playa inmensa, el infinito de un mar en calma. Hace calor y Maigret suspira. Es el momento más laborioso, más decepcionante de un caso. Empiezan a dibujarse unos personajes, a formarse unos gurpos. ... "

"¿Por qué? ¿Por qué loco? Maigret ha visto tanto, en treinta años de trabajo. Ha olfateado el olor de las pasiones humanas, de los vicios, de los crímenes de las manías, de la fermentación de toda la miseria del hombre."

"Se produce a veces en Maigret, en noches como ésta, una curiosa mezcla de goce rotundamente epicúreo, de abandono voluptuoso de la carne y de intensa actividad cerebral, de vida interior profundamente sentida."

Aqui, Maigret comença a esbrinar la resolució de la investigació i tot va fent-se clar en la seua ment.

Lo dit Magistral.

Per al proper mes proposem la lectura de "Felicia esta ahí" de 1941.

NOVEMBRE 2010. Maigret (22). Cécile ha muerto.

Interessant novel·la de Maigret en la que res és el que sembla. L'assassina és la assassinada, l'innocent vol ser culpable. El culpable sembla ser innocent. I tot una sèrie de complicacions que el comissari Maigre anirà resolent amb la seua parsimònia i el seu sosegament que tant el caracteritza.

Interessant de llegir i impressionant la resolució final d'un misteri que no és més que una successió d'esdeveniments per a res inesperats.

Per al proper mes proposem la lectura de "Firmado Picpus" ,de 1941.

OCTUBRE 2010. Maigret ( 21 ): La casa del juez.

Impressionant exercici d'imaginació en el qual l'escriptor construeix un cas d'assassinat sobre una de les bases més increibles que es puguen imaginar.

El crim gira al voltant d'una noia jove sobre la que es preten esbrinar si esta o no boja. El crim queda provocat per aquest absurd afer, i tota la investigació es desenvolupa tranquil·lament fins a arribar a aquesta conclusió. L'assassí només pretenia evitar que es descobrira que la seua germana estava boja. Increïble, impressionant, una de les novel·les més originals de l'escriptor.

Tot comença amb unes evidències bàsiques amb les quals qualsevol policia es donaria per satisfet per a empresonar al sospitós, però Maigret va més enllà, fins a descobrir l'absurd del mòbil del crim i al criminal.

Per al proper mes proposem la lectura de la novel·la: Cecile ha muerto, de 1940.