DESEMBRE 2010. Maigret ( 23 ). Firmado Picpus.

Magistral exercici narratiu ple d'ingeni i imaginació. Cru i dur com la vida mateixa i contundent en la seua resolució. La millor obra de Maigret de les llegides fins ara. Realment sorpren, i deixà bocabadat al lector.

Destaquem tres moments de la lectura:

"Una playa inmensa, el infinito de un mar en calma. Hace calor y Maigret suspira. Es el momento más laborioso, más decepcionante de un caso. Empiezan a dibujarse unos personajes, a formarse unos gurpos. ... "

"¿Por qué? ¿Por qué loco? Maigret ha visto tanto, en treinta años de trabajo. Ha olfateado el olor de las pasiones humanas, de los vicios, de los crímenes de las manías, de la fermentación de toda la miseria del hombre."

"Se produce a veces en Maigret, en noches como ésta, una curiosa mezcla de goce rotundamente epicúreo, de abandono voluptuoso de la carne y de intensa actividad cerebral, de vida interior profundamente sentida."

Aqui, Maigret comença a esbrinar la resolució de la investigació i tot va fent-se clar en la seua ment.

Lo dit Magistral.

Per al proper mes proposem la lectura de "Felicia esta ahí" de 1941.

NOVEMBRE 2010. Maigret (22). Cécile ha muerto.

Interessant novel·la de Maigret en la que res és el que sembla. L'assassina és la assassinada, l'innocent vol ser culpable. El culpable sembla ser innocent. I tot una sèrie de complicacions que el comissari Maigre anirà resolent amb la seua parsimònia i el seu sosegament que tant el caracteritza.

Interessant de llegir i impressionant la resolució final d'un misteri que no és més que una successió d'esdeveniments per a res inesperats.

Per al proper mes proposem la lectura de "Firmado Picpus" ,de 1941.

OCTUBRE 2010. Maigret ( 21 ): La casa del juez.

Impressionant exercici d'imaginació en el qual l'escriptor construeix un cas d'assassinat sobre una de les bases més increibles que es puguen imaginar.

El crim gira al voltant d'una noia jove sobre la que es preten esbrinar si esta o no boja. El crim queda provocat per aquest absurd afer, i tota la investigació es desenvolupa tranquil·lament fins a arribar a aquesta conclusió. L'assassí només pretenia evitar que es descobrira que la seua germana estava boja. Increïble, impressionant, una de les novel·les més originals de l'escriptor.

Tot comença amb unes evidències bàsiques amb les quals qualsevol policia es donaria per satisfet per a empresonar al sospitós, però Maigret va més enllà, fins a descobrir l'absurd del mòbil del crim i al criminal.

Per al proper mes proposem la lectura de la novel·la: Cecile ha muerto, de 1940.

SEPTIEMBRE 2010. MAIGRET (20): Los sotanos del majestic.

Interessant narració sobre una investigació del comissari Maigret, en la qual sorpren , no tant per les implicacions i situacions pròpies del cas en qüestió, si no per la forma i l'aprofundiment en la investigació que el porten a descobrir aquestes. Brillant com sempre, Maigret descobreix les malifetes de l'assassí i aconsegueix exculpar al principal sospitós des de l'inici de la investigació.

Lectura ràpida i sorprenent d'una nova investigació del comissari Maigret. En aquest cas, no aprofundeix tant com és propi de la seua obra en la psicologia dels personatges, però no deixen de ser uns personatges ben treballats i ben desenvolupats.

Per al proper mes , proposem la lectura de: "La casa del juez", de 1940.

AGOSTO 2010. MAIGRET ( 19 ): Maigret.

Una novel·la més del nostre prolífic autor Georges Simenon, en la qual el comisari Maigret acosa incansablement a una banda de mafiosos, per a evitar la presó i el deshonor d'un jove e inexpert policia nebot seu.

La lectura és agradable i la atmosfera concentrada, la tensió del seu acosament es palpa en cadascuna de les paraules de la novel·la i el lector viatja a un Paris nocturn ple de misèries i miserables... Un paris sofocant i irrespirable que el nostre inspector es veu obligat a viure per compromisos de familia.

Malgrat no ser una de les millors novel·les del comisari Maigret, si que hi ha que dir que entreten i diverteix en la seua lectura.

Per al proper mes recomanem la lectura de la novel·la "Los sótanos del majestic" de 1939.

JULIOL 2010. MAIGRET ( 18 ): La esclusa número 1.

Interessant joc de personatges i univers de remolcadors i escluses i tota la pesca.

El protagonista principal investigat per Maigret és d'una forta personalitat, un home que s'ha creat a si mateix, que ha evolucionat i s'ha enriquit de forma espectacular econòmicament, pero no anímicament. Un home molt ric i molt pobre alhora, el qual ens tracta de mostrar el comisari Maigret fins al final quan ell mateix es declara autor d'un crim ( dos crims?) al qual li resta importancia en comparació al crim que considera de traicionar una amistat.

La novel·la és un llarg peregrinatge en la vida interior d'aquest home i tots els que l'envolten.

No defrauda i segueix en la línia de totes les novel·les del comisari Maigret, el qual es manté com un protagonista secundari de la investigació en la qual sempre sembla no fer res, però acaba sempre amb la solucció del crim.

Per al proper més recomanem la lectura de: Maigret ( 1934 ).

JUNY 2010. MAIGRET ( 17 ): Liberty Bar.

Interessant novel·la del comissari Maigret envers la baixada a l'infern del protagonista, victima d'assassinat, conegut per William Brown.

Un home ric, amb possessions i una riquesa en augment, que queda captivat per la màgia i la nocturnitat de les platges del mediterrani, el glamour i el sexe. Compra un dels majors iots de la zona i es dedica a viure amb majúscules les nits mediterrànies. Així es dedica a gastar, gastar en begudes, en dones, en festes, en .... fins que la familia el declara impedit i li tallen la aixeta monetària que tantes satisfaccions li estava donant. Aquest home acaba amb una pensió mensual, esclavitzat amb dos dones en una vella casona i amb altres dos dones amb les quals gasta i consumeix principalment amb alcohol la gran majoria de la seua mensualitat.

L'altre protagonista principal de la novel·la és el bar, el Liberty Bar, un curiós i patètic antre de destrucció en el qual la gent beu per oblidar i parla amb confiança amb la gent d'aquest bar on tots busquen el mateix, oblidar el passat i beure's el futur.

La última protagonista destacada en aquest cas és l'assassina, el personatge de la qual evoluciona al llarg de la investigació fins a quedar descoberta com una pobre infeliç moribunda que apenes té un lloc on deixar-se caure.

La novel·la està molt ben estructurada, els esdeveniments es succeixen de manera adecuada introduint al lector en tota la trama i deslligant aquesta capitol a capitol.

Una de les grans novel·les del Simenon envers el comissari Maigret.

Per al proper mes proposem la lectura de la novel·la: LA ESCLUSA NÚMERO 1, de 1933.