ENERO 2010. MAIGRET (12). El puerto de las brumas.

Aquest mes no comentem cap novel·la ja que no dispose de cap exemplar.

Per al proper mes, proposem la lectura de: LA SOMBRA CHINESCA, de 1932.

DICIEMBRE 2009. MAIGRET (11). La amargura del condenado.

Una de les millors aventures del comissari Maigret. La atmosfera que envolta tota la investigació és claustrofobica, en ella es succeixen les copes al bar. El personatge que donarà punt i final a la investigació apareix com un bebedor empedreït. El qual fuig de la seua muller de forma sistemàtica i es refugia al bar tots els dies després de treballar fins a les vuit que li pertoca el sopar. .... El fil de l'argument sobre el qual circula la novel·la es només una excusa per a introduir uns personatges masclistes, propis de la autoritat misogina de l'escriptor, els quals es reuneixen prop d'una taberna on poder beure begudes alcoholiques i des d'on planifiquen escapades nocturnes amb dones fora del matrimoni.



Destaquem el següent fragment del relat:





--------------------------------------------------------------------------------

-- ¿Y no sabe que murió?

Basso enmudeció. Maigret insistió, sin darle un respiro:

-- ¿No sabe que lo mataron, que lo llevaron en coche a los muelles del canal Saint-Martin y que lo arrojaron al río?

El otro no constestó. Sus hombros aún se encongieron más. Miró a su mujer, a su hijo, a la vieja que , como ya era la hora de la cena, ponía la mesa sin dejar de lloriquear.

-- ¿Qué piensa hacer?

-- Voy a detenerle. Su esposa y su hijo pueden quedarse aquí o volver a su casa. -- Maigret entreabrió la puerta y ordenó al gendarme --: Búsqueme un coche.

-------------------------------------------------------------------------------



Tot arriba com a conseqüència de:



-------------------------------------------------------------------------------

--¡Espere! Me gustaria saber si Feinstein, cuando lo chantajeaba, contaba con un arma más contundente que la infidelidad de su mujer. En pocas palabras... -- Calló, se sacó del bolsillo el cuaderno de direcciones y lo abrió por la letra U--. En pocas palabras, me gustaría saber quién mató hace seis años a un tal Ulrich, que vivía en la Rue des Blancs-Manteaux, y quién arrojó después su cadáver del canal Saint-Martin.



Tuvo que hacer un gran esfuerzo para acabar la frase porque, mientras hablaba, la transformación que se operaba en su interlocutor fue brutal. Tan brutal que Basso casi perdió el equilibrio, quiso apoyarse en algo, puso la mano en la estufa y la retiró mascullando:

--¡Dios!

Sus ojos desorbitados miraban a Maigret con terror. Retrocedió, tropezó con su silla y se sentó como sin fuerzas, repitiendo maquinalmente:

--¡Dios! ¡Dios!

--------------------------------------------------------------------------------



Crida poderosament la atenció, que aquesta feblesa i reacció demostrada pel principal sospitós consisteix simplement amb la por de delatar un AMIC. Ell sap que no és culpable, però també sap que no pot acusar a l'AMIC, que durant aquestos moments tant durs tant l'ha ajudat.



Per al mes pròxim proposem "El puerto de las brumas", novel·la escrita al 1932.

D'aquesta novel·la no dispose de ningun exemplar, per tant deixe com a responsabilitat d'aquells que vulguen col·larborar en el blog que puguen llegir la novel·la i aportar les seues opinions.

NOVIEMBRE 2009. MAIGRET (10). La bailarina del Gai-Moulin.

Novel·la menor del comisari Maigret, en la qual sorpren el paper protagonista femení al títol de la historieta. Més bé els protagonistes haurien de ser dos joves que no arriben als 20 i que ja duen una vida de "vividors" amb tota clase de vicis i males costums.

La trama tarda a desenvolupar-se i el cas no és complica massa, encara que la resolució final és practicament inaceptable amb l'aparició d'una quadrilla d'espies professionals que volen provar la validesa de la víctima amb uns fets insòlits.

La qüestió que explica tots els fets la trobem al principi del primer capitol:

"Graphopoulos es rico, y está tan aburrido que no sabe qué hacer. Como a muchas personas de su clase, le tienta la aventura. Durante sus viajes conoce a un agente secreto al que confía sus deseos de llevar también él una vida de imprevistos y misterios.... "

El tema central de la narració està clar: L'avorriment. Allò tant simple que pot ser un bé inapreciable per a alguns, és la pijor de les tortures per a uns altres. Està considerat com un enemic per a tot aquell que s'aprecie d' aventurer o vividor.

Així, aquestes persones que no saben conviure amb l'avorriment, que no el valoren i l'aprecien en la justa mesura, esdevenen en una sèrie de circumstàncies que desencaden amb l'assassinat de la novel·leta.

En definitiva, no passa de ser una de les històries de Maigret de menor calitat i de les menys complicades, malgrat allò dels "espies".

Per al mes vinent, la lectura de la novel·la: "LA AMARGURA DEL CONDENADO", número 11 de la sèrie.

OCTUBRE 2009. MAIGRET (9). La Taberna del Puerto.

Impressionant novena novel·la de Maigret, supera en tots els aspectes totes les novel·les escrites anteriorment per l'autor de Maigret. La trama es situa en el món mariner i les relacions d'autoritat i disciplena en la marina. A més a més, cal afegir la participació d'una dona esplendorosa que participa de la trama sent part important d'aquesta, ja que provoca tots els fets esgarrifadors que se succeixen al voltant d'aquest.

La novel·la té tots els ingredients d'una bona novel·la negra, amb la particularitat que els fets ja han succeit i es feina de Maigret reviure'ls per tal de descobrir la situació real dels esdeveniments. Així, l'únic però que caldria posar radicaria en el fet que els successos no van passant davant el lector, si no que aquest va descobrint a l'hora que l'investigador com i quan van succeir....

Per a destacar dintre del moments cumbres de novel·la negra, la escena en que el telegrafista acompanyat de la seua promesa, el comissari Maigret i la dona del comissari escolta les impertinències d'una dona dolguda de la vida que creuia ser estimada...

----------------------------------------------------------------------
-- ¡Vaya calor! -- se quejaba --. Sujétame un momento la chaqueta, Gaston.
Se quitó la chaqueta del traje, mostrando una blusa de seda rosa que dejaba al descubierto carnes lujuriosas y los brazos. Sus pupilas no se apartaban ni un instante de la joven.
-- ¿A ti te gusta el gris? ¿No te parece que debería estar prohibido llevar colores tan tristes en las playas?
¡Vaya idiotez! Marie Léonnec vestía de gris. La otra mostraba sus deseos de atacar, de la manera que fuera y cuanto antes.
--Camarero, ¿a qué espera?.

----------------------------------------------------------------------

Per al proper mes la dècima novel·la del comissari Maigret: LA BAILARINA DEL GAI-MOULIN (1931).

SEPTIEMBRE 2009. MAIGRET (8) . Crimen en Holanda.

Primera novel·la de Maigret que contemple perfectament previssible, ja que sobre la pàgina 10 ja sabia com anaven a soluccionar el misteri.

Malgrat tot això, cal dir que la riquesa del llenguatge, brut i directe, de Georges Simenon es fa palesa al llarg de tota la lectura d'aquesta novel·la. El comissari Maigret continua amb la seua personalitat abrumadora, amb el seu caràcter pesant i amb la seua paciència imperturbable. Aqui podem veure un Maigret més Maigret que mai, que resol, a la seua manera, el conflicte que se li presenta.

La novel·la aconsegueix cotes magistrals com per exemple en el següent fragment:

"" - El asesino ya sabe que va a cometer un crimen - concluyó el comisario-. Una persona está viendo bailar a Conrad y sabe que dentro de dos horas este hombre que ríe con una risa algo demasiado sonora, que quiere divertirse por encima de todo, que tiene sed de vida y de emociones, sólo será un cadáver.
El impacto de estas palabras casi pudo oírse...... "

Desgarrador menció del acte de l'assassinat, previament planificat.

Per al proper mes proposem la lectura de:

LA TABERNA DEL PUERTO, de 1931.

AGOSTO 2009. MAIGRET (7) . La noche en la encrucijada.

Novel·la intrigant del comissari Maigret en la qual entren en joc bandes criminals ben organitzades, personatges intrigants i cobdiciosos; a més a més d'una successió de fets inesperats i inexplicables.

La novel·la comença així:

"Maigret, dando un suspiro de cansancio, apartó su silla del escritorio en el que estaba acodado: hacía exactamente diecisiete horas que había empezado el interrogatorio de Carl Andersen............."

Així, al començament, ja podem exhaurir que es tractarà d'una investigació per a la qual cal molt de treball d'investigació criminal, amb el millor dels factors de la recerca policiaca: la paciència.

Simenon ens anticipa que els fets s'esclariran, però a base d'una bona dosi de paciència policiaca. Uns fets esdevindran uns altres; i a partir de tots ells s'aclarirà el misteri.

Per al proper mes, ens aventurarem en la lectura de:

CRIMEN EN HOLANDA, de 1931.

JULIO 2009. MAIGRET (6) . El perro canelo.

Aquesta no passa de ser una novel·la de Maigret, vull dir, no és una de les seues millors històries; encara que si que hi ha que valorar-li la posada en marxa del misteri i el desevolupament final d'aquest propi de totes les novel·les del nostre protagonista.

La novel·la no té l'impuls narratiu d'altres obres de Simenon, la història es interessant, però hi manca algo en la manera de contar-la.

Això bé, la originalitat de la successió dels fets és magistral i el desencadenament final de la història molt en la línia de totes les obres del nostre genial escriptor Georges Simenon.

Per al proper mes proposem: LA NOCHE DE LA ENCRUCIJADA (1931)