OCTUBRE 2009. MAIGRET (9). La Taberna del Puerto.

Impressionant novena novel·la de Maigret, supera en tots els aspectes totes les novel·les escrites anteriorment per l'autor de Maigret. La trama es situa en el món mariner i les relacions d'autoritat i disciplena en la marina. A més a més, cal afegir la participació d'una dona esplendorosa que participa de la trama sent part important d'aquesta, ja que provoca tots els fets esgarrifadors que se succeixen al voltant d'aquest.

La novel·la té tots els ingredients d'una bona novel·la negra, amb la particularitat que els fets ja han succeit i es feina de Maigret reviure'ls per tal de descobrir la situació real dels esdeveniments. Així, l'únic però que caldria posar radicaria en el fet que els successos no van passant davant el lector, si no que aquest va descobrint a l'hora que l'investigador com i quan van succeir....

Per a destacar dintre del moments cumbres de novel·la negra, la escena en que el telegrafista acompanyat de la seua promesa, el comissari Maigret i la dona del comissari escolta les impertinències d'una dona dolguda de la vida que creuia ser estimada...

----------------------------------------------------------------------
-- ¡Vaya calor! -- se quejaba --. Sujétame un momento la chaqueta, Gaston.
Se quitó la chaqueta del traje, mostrando una blusa de seda rosa que dejaba al descubierto carnes lujuriosas y los brazos. Sus pupilas no se apartaban ni un instante de la joven.
-- ¿A ti te gusta el gris? ¿No te parece que debería estar prohibido llevar colores tan tristes en las playas?
¡Vaya idiotez! Marie Léonnec vestía de gris. La otra mostraba sus deseos de atacar, de la manera que fuera y cuanto antes.
--Camarero, ¿a qué espera?.

----------------------------------------------------------------------

Per al proper mes la dècima novel·la del comissari Maigret: LA BAILARINA DEL GAI-MOULIN (1931).

SEPTIEMBRE 2009. MAIGRET (8) . Crimen en Holanda.

Primera novel·la de Maigret que contemple perfectament previssible, ja que sobre la pàgina 10 ja sabia com anaven a soluccionar el misteri.

Malgrat tot això, cal dir que la riquesa del llenguatge, brut i directe, de Georges Simenon es fa palesa al llarg de tota la lectura d'aquesta novel·la. El comissari Maigret continua amb la seua personalitat abrumadora, amb el seu caràcter pesant i amb la seua paciència imperturbable. Aqui podem veure un Maigret més Maigret que mai, que resol, a la seua manera, el conflicte que se li presenta.

La novel·la aconsegueix cotes magistrals com per exemple en el següent fragment:

"" - El asesino ya sabe que va a cometer un crimen - concluyó el comisario-. Una persona está viendo bailar a Conrad y sabe que dentro de dos horas este hombre que ríe con una risa algo demasiado sonora, que quiere divertirse por encima de todo, que tiene sed de vida y de emociones, sólo será un cadáver.
El impacto de estas palabras casi pudo oírse...... "

Desgarrador menció del acte de l'assassinat, previament planificat.

Per al proper mes proposem la lectura de:

LA TABERNA DEL PUERTO, de 1931.

AGOSTO 2009. MAIGRET (7) . La noche en la encrucijada.

Novel·la intrigant del comissari Maigret en la qual entren en joc bandes criminals ben organitzades, personatges intrigants i cobdiciosos; a més a més d'una successió de fets inesperats i inexplicables.

La novel·la comença així:

"Maigret, dando un suspiro de cansancio, apartó su silla del escritorio en el que estaba acodado: hacía exactamente diecisiete horas que había empezado el interrogatorio de Carl Andersen............."

Així, al començament, ja podem exhaurir que es tractarà d'una investigació per a la qual cal molt de treball d'investigació criminal, amb el millor dels factors de la recerca policiaca: la paciència.

Simenon ens anticipa que els fets s'esclariran, però a base d'una bona dosi de paciència policiaca. Uns fets esdevindran uns altres; i a partir de tots ells s'aclarirà el misteri.

Per al proper mes, ens aventurarem en la lectura de:

CRIMEN EN HOLANDA, de 1931.

JULIO 2009. MAIGRET (6) . El perro canelo.

Aquesta no passa de ser una novel·la de Maigret, vull dir, no és una de les seues millors històries; encara que si que hi ha que valorar-li la posada en marxa del misteri i el desevolupament final d'aquest propi de totes les novel·les del nostre protagonista.

La novel·la no té l'impuls narratiu d'altres obres de Simenon, la història es interessant, però hi manca algo en la manera de contar-la.

Això bé, la originalitat de la successió dels fets és magistral i el desencadenament final de la història molt en la línia de totes les obres del nostre genial escriptor Georges Simenon.

Per al proper mes proposem: LA NOCHE DE LA ENCRUCIJADA (1931)

JUNIO 2009. MAIGRET (5) . La cabeza de un hombre.

Possiblement aquesta siga una de les millors actuacions de Maigret dintre d'aquest grup de primeres novel·les del comissari. Una trama principalment psicològica, d'aquestes que li agraden a Simenon; uns personatges canallescos, negres i miserables que s'adapten perfectament a les circumstàncies del relat; i una finalització de la intriga digna d'un mestre de la novel·la policiaca. Aquesta novel·la ho té tot per a agradar al lector; i com és freqüent a les novel·les de Maigret, la seua duració és curteta però autosuficient.

És llegeix esplendidament i arriba al més fons del lector. Una obra mestra.

Finalment, com a mostra de la genial prosa del autor, ressenyem el començament de l'últim capitol:

La caída.

Corría el mes de enero. Helaba. Los diez hombres que se hallaban presentes llevaban el cuello del abrigo levantado y las manos metidas en los bolsillos.

La mayoría intercambiaban frases inacabadas mientras golpeaban el suelo con los pies y lanzaban miradas furtivas en una misma dirección.

Sólo Maigret, con el cuello hundido en los hombros, se mantenía aparte, y su actitud era tan hosca que nadie se atrevía a dirigirle la palabra.

Algunas ventanas de los edificios cercanos estaban iluminadas, porque apenas había amanecido. De algún lugar llegaba el estruendo metálico de los tranvías.

...............

Per al pròxim mes proposem la lectura
de la sisena novel·la del nostre
benvolgut comissari: EL PERRO CANELO.

MAYO 2009. MAIGRET (4) . Maigret y los muertos del canal.

Cuarta novela en la serie del comisario Maigret, la cual se enriquece del ambiente propio de los marineros de agua dulce, y otros personajes propios del mundillo de las "gabarras". En esta el comisario Maigret participa atónito de toda una serie de sucesos y sus consiguientes víctimas en la vida en común de estas gentes; para después, al final del relato resolver magistralmente mediante una deducción sencilla de los hechos narrados, las causas probables que desencadenaron todos los acontecimientos.

Lenguaje muy áspero propio del ambiente y la atmósfera de los remolcadores de rios y a través del cual se nos narran los hechos.

Para el próximo mes proponemos la siguiente novela del comisario Maigret: "La cabeza de un hombre".

Saludos simenonianos.....

ABRIL 2009: MAIGRET( 3 ): El ahorcado de "Saint Pholien"

Esta tercera entrega de las aventuras del comisario Maigret se caracteriza por la humanización de los delincuentes, la cual lleva asociada la humanización de Maigret, ya de uso común en las novelas de este policia peculiar.

Destacamos del libro los dos fragmentos siguientes:

"El gesto fue rápido, ya que el comisario esperaba el golpe. La tierra cedió bajo su mano derecha.

Pero la izquierda había cogido una rama flexible que había visto.

Pocos segundos después ya estaba de rodillas sobre el camino de arrastre de barcazas y gritó a la silueta que se alejaba:

-- ¡Alto..!"

Y continuamos, más adelante en comisaria:

"-- Le prevengo que haré lo necesario... Si usted no se decide a arrestarme según las formas previstas, le pido que me devuelva la libertad... En caso contrario me veré forzado a acusarle de secuestro arbitrario....

.....

>> Usted ha enseñado, a mis amigos y a mí, la fotografía de un hombre que no conocemos ... ¡ Se mató...! Está materialmente probado... No se ha formulado ninguna demanda y por consecuencia no hay acción de justicia regular...

>> Es todo lo que tenía que decirle ...

Maigret encenció su pipa con la ayuda de un papel doblado que introdujo en la estufa y dejó caer:

-- Está usted completamente libre...."

Aqui se aprecia y se deja entrever el final de la epopeya de "el ahorcado de Saint Pholien".

Para el próximo més: "Maigret y los muertos del canal", su cuarta novela sobre el comisario Maigret.