JULIOL 2011. Maigret ( 30 ): La primera investigación de Maigret.

Després de 29 novel·les del comissari Maigret, l'escriptor va tenir la genial idea de remuntar-se en el temps fins a quan Maigret només tenia 26 anys, era un jove recent casat i començava a treballar per a la policia.

Amb aquestes premisses comença la nova novel·la de Maigret, en la qual tot son barreres pel que fa al desenvolupament de la seua investigació, on per contra a lo que la resta creurien aconsegueix esbrinar els misteris que envolten aquesta investigació.

Amb certa enyorança, l'escriptor ens mostra un policia que dubta de la seua feina, dubta dels seus superiors i dubta de la societat de la seua època. Varies vegades es planteja la seua dimissió i abandonament del cos de policia, però continua treballant i formant el caràcter que caracteritzarà el treball del comissari Maigret.

Per al proper mes, proposem la lectura de: Mi amigo Maigret de 1949.

JUNY 2011. Maigret ( 29 ): Maigret y su muerto.

Molt bona història d'una investigació que comença de manera inverosimil, però que resulta un exercici de treball d'investigació i acció policial impressionant.







Una investigació duta a terme de manera impecable, malgrat no argumentar bé el motiu inicial de la investigació, aquesta es desenvolupa en el temps raonablement utilitzant el comisari Maigret els seus recursos policiacs.







Per al proper mes proposem la lectura de :"La primera investigación de Maigret de 1948".

MAIG 2011. Maigret ( 28 ) :Las vacaciones de Maigret.

Aquesta novel·la no l'he poguda aconseguir, així que deixe a la disposició de qualsevol que faci el comentari oportú.

Per al proper mes proposem la lectura de Maigret y su muerto de 1947.

MARÇ 2011. Maigret ( 26 ): Maigret se enfada.

Ajornem el comentari d'aquesta aventura del comissari Maigret per no disposar de cap exemplar.

Per al proper mes proposem la lectura de la novel·la: Maigret en Nueva York, de 1946.

ABRIL 2011. Maigret ( 27 ): Maigret en Nueva York.

Nova investigació del comissari Maigret que transcorre quan aquest ja està jubilat a la campinya francesa. En aquesta nova aventura del nostre protagonista la història es situa en Nova York, un ambient desconegut per a Maigret, amb unes característiques dels personatges completament desconegudes per a ell, però en les quals poc a poc va introduint-se fins a absorbir per complet la investigació i fer seua la història dels personatges investigats.

Destaquem en la pàgina 74: ¿Qué había ido a hacer Maigret allí? Nada concreto. ¿Sabía acaso qué había ido a hacer a Nueva York? Y sin embargo, desde hacía unas horas, desde el momento, en definitiva, en que había abandonado el Saint Regis, no se sentía ya desorientado. El Berwick le había reconciliado con Estados Unidos, tal vez por su olor a humanidad, y ahora imaginaba todas las vidas confinadas en las celdillas de aquellos cubos de ladrillo, todas las escenas que tenían lugar tras las cortinas.

Molt més característic del comportament de Maigret, ens apareix al començament del capitol VIII:

En el Quai des Orfèvres, apenas un año atrás, cuando veían a Maigret en ese estado, decían: "Ya está el jefe en trance".

El irrespetuoso inspector Torrence, que no por ello dejaba de profesar auténtica adoración al comisario, decía, con más crudeza: " Ya tenemos al jefe a todo gas".

"En trance" o "a todo gas" era, en cualquier caso, un estado que los colaboradores de Maigret veían venir con alivio. Incluso habían llegado a barruntar su inminencia por pequeños signos precursores, y podían prever, antes que el comisario, el momento en que se declararía la crisis.

Per al proper mes proposem la lectura de la novel·la: Las vacaciones de Maigret, de 1947.

FEBRER 2011. Maigret ( 25 ): El inspector cadàver.

Curiosa novel·la del comissari Maigret, en la qual s'involucra en la investigació d'un assassinat en el qual tot apunta a que l'assassí és el cunyat d'un jutge amic de Maigret. Aquest li proposa al comissari acudir al poble on s'ha donat el crim per tal d'aclarir-lo i ajudar al seu cunyat. Aquest, per contra, no rep de bon grat la visita del nostre investigador, i tracta d'evitar per tot i per totes que aquest descobresca res del cas en qüestió. Malgrat tots els impediments el nostre comissari, arribarà a la resolució del cas, la qual no agrada a cap dels personatges de la investigació. I finalment, el nostre protagonista, decideix no remoure res i deixar-la que el temps marque les coses. Així i tot aquesta resolució del cas no em sembla gens adequada, i crec que Maigret abusa del seu poder i falla al no acusar ni detindre ningú. Malgrat el inesperat final, el desenvolupament de la història i la posada en escena dels personagtes es magistral i mostra una vegada més la genialitat del nostre investigador. Per al proper mes proposem la lectura de la novel·la: Maigret se enfada de 1945.

GENER 2011. Maigret ( 24 ): Felicia esta ahi

Insulsa novel·la de Maigret, malgrat mantenir la qualitat de les seues novel·les. Els protagonistes o principals culpables de l'assassinat apareixen poc representats i practicament són actors secundaris on un personatge femení ocupa el 90 % de la trama.

Tal vegada ahi destaque la originalitat del crim i la seua història, però no fa més que sorprendre la seua ràpida resolució sense aprofundir en la essència d'allò que va provocar l'assassinat.

Aquest resulta ser la conseqüència d'un fet inevitable i com aquell que no vol no te més remei que assassinar a la victima.

Malgrat la seua originalitat en alguns aspectes, resulta poca atractiva per al lector i una mica decebedora al desviar la atenció del crim del personatge principal.

Per al proper mes proposem la lectura de "El inspector cadáver" de 1941.