RACÓ D'UN MATEMÀTIC NEGRE

JULIOL 2011. Maigret ( 30 ): La primera investigación de Maigret.

2011-07-04T00:18:00.001-07:00

Després de 29 novel·les del comissari Maigret, l'escriptor va tenir la genial idea de remuntar-se en el temps fins a quan Maigret només tenia 26 anys, era un jove recent casat i començava a treballar per a la policia.

Amb aquestes premisses comença la nova novel·la de Maigret, en la qual tot son barreres pel que fa al desenvolupament de la seua investigació, on per contra a lo que la resta creurien aconsegueix esbrinar els misteris que envolten aquesta investigació.

Amb certa enyorança, l'escriptor ens mostra un policia que dubta de la seua feina, dubta dels seus superiors i dubta de la societat de la seua època. Varies vegades es planteja la seua dimissió i abandonament del cos de policia, però continua treballant i formant el caràcter que caracteritzarà el treball del comissari Maigret.

Per al proper mes, proposem la lectura de: Mi amigo Maigret de 1949.

JUNY 2011. Maigret ( 29 ): Maigret y su muerto.

2011-06-06T06:30:00.000-07:00

Molt bona història d'una investigació que comença de manera inverosimil, però que resulta un exercici de treball d'investigació i acció policial impressionant.

Una investigació duta a terme de manera impecable, malgrat no argumentar bé el motiu inicial de la investigació, aquesta es desenvolupa en el temps raonablement utilitzant el comisari Maigret els seus recursos policiacs.

Per al proper mes proposem la lectura de :"La primera investigación de Maigret de 1948".

MAIG 2011. Maigret ( 28 ) :Las vacaciones de Maigret.

2011-05-21T14:01:00.000-07:00

Aquesta novel·la no l'he poguda aconseguir, així que deixe a la disposició de qualsevol que faci el comentari oportú.

Per al proper mes proposem la lectura de Maigret y su muerto de 1947.

MARÇ 2011. Maigret ( 26 ): Maigret se enfada.

2011-04-28T01:42:00.000-07:00

Ajornem el comentari d'aquesta aventura del comissari Maigret per no disposar de cap exemplar.

Per al proper mes proposem la lectura de la novel·la: Maigret en Nueva York, de 1946.

ABRIL 2011. Maigret ( 27 ): Maigret en Nueva York.

2011-04-28T01:26:00.000-07:00

Nova investigació del comissari Maigret que transcorre quan aquest ja està jubilat a la campinya francesa. En aquesta nova aventura del nostre protagonista la història es situa en Nova York, un ambient desconegut per a Maigret, amb unes característiques dels personatges completament desconegudes per a ell, però en les quals poc a poc va introduint-se fins a absorbir per complet la investigació i fer seua la història dels personatges investigats.

Destaquem en la pàgina 74: ¿Qué había ido a hacer Maigret allí? Nada concreto. ¿Sabía acaso qué había ido a hacer a Nueva York? Y sin embargo, desde hacía unas horas, desde el momento, en definitiva, en que había abandonado el Saint Regis, no se sentía ya desorientado. El Berwick le había reconciliado con Estados Unidos, tal vez por su olor a humanidad, y ahora imaginaba todas las vidas confinadas en las celdillas de aquellos cubos de ladrillo, todas las escenas que tenían lugar tras las cortinas.

Molt més característic del comportament de Maigret, ens apareix al començament del capitol VIII:

En el Quai des Orfèvres, apenas un año atrás, cuando veían a Maigret en ese estado, decían: "Ya está el jefe en trance".

El irrespetuoso inspector Torrence, que no por ello dejaba de profesar auténtica adoración al comisario, decía, con más crudeza: " Ya tenemos al jefe a todo gas".

"En trance" o "a todo gas" era, en cualquier caso, un estado que los colaboradores de Maigret veían venir con alivio. Incluso habían llegado a barruntar su inminencia por pequeños signos precursores, y podían prever, antes que el comisario, el momento en que se declararía la crisis.

Per al proper mes proposem la lectura de la novel·la: Las vacaciones de Maigret, de 1947.

FEBRER 2011. Maigret ( 25 ): El inspector cadàver.

2011-03-28T02:59:00.000-07:00

Curiosa novel·la del comissari Maigret, en la qual s'involucra en la investigació d'un assassinat en el qual tot apunta a que l'assassí és el cunyat d'un jutge amic de Maigret. Aquest li proposa al comissari acudir al poble on s'ha donat el crim per tal d'aclarir-lo i ajudar al seu cunyat. Aquest, per contra, no rep de bon grat la visita del nostre investigador, i tracta d'evitar per tot i per totes que aquest descobresca res del cas en qüestió. Malgrat tots els impediments el nostre comissari, arribarà a la resolució del cas, la qual no agrada a cap dels personatges de la investigació. I finalment, el nostre protagonista, decideix no remoure res i deixar-la que el temps marque les coses. Així i tot aquesta resolució del cas no em sembla gens adequada, i crec que Maigret abusa del seu poder i falla al no acusar ni detindre ningú. Malgrat el inesperat final, el desenvolupament de la història i la posada en escena dels personagtes es magistral i mostra una vegada més la genialitat del nostre investigador. Per al proper mes proposem la lectura de la novel·la: Maigret se enfada de 1945.

GENER 2011. Maigret ( 24 ): Felicia esta ahi

2011-02-23T12:21:00.000-08:00

Insulsa novel·la de Maigret, malgrat mantenir la qualitat de les seues novel·les. Els protagonistes o principals culpables de l'assassinat apareixen poc representats i practicament són actors secundaris on un personatge femení ocupa el 90 % de la trama.

Tal vegada ahi destaque la originalitat del crim i la seua història, però no fa més que sorprendre la seua ràpida resolució sense aprofundir en la essència d'allò que va provocar l'assassinat.

Aquest resulta ser la conseqüència d'un fet inevitable i com aquell que no vol no te més remei que assassinar a la victima.

Malgrat la seua originalitat en alguns aspectes, resulta poca atractiva per al lector i una mica decebedora al desviar la atenció del crim del personatge principal.

Per al proper mes proposem la lectura de "El inspector cadáver" de 1941.

DESEMBRE 2010. Maigret ( 23 ). Firmado Picpus.

2011-01-14T01:10:00.001-08:00

Magistral exercici narratiu ple d'ingeni i imaginació. Cru i dur com la vida mateixa i contundent en la seua resolució. La millor obra de Maigret de les llegides fins ara. Realment sorpren, i deixà bocabadat al lector.

Destaquem tres moments de la lectura:

"Una playa inmensa, el infinito de un mar en calma. Hace calor y Maigret suspira. Es el momento más laborioso, más decepcionante de un caso. Empiezan a dibujarse unos personajes, a formarse unos gurpos. ... "

"¿Por qué? ¿Por qué loco? Maigret ha visto tanto, en treinta años de trabajo. Ha olfateado el olor de las pasiones humanas, de los vicios, de los crímenes de las manías, de la fermentación de toda la miseria del hombre."

"Se produce a veces en Maigret, en noches como ésta, una curiosa mezcla de goce rotundamente epicúreo, de abandono voluptuoso de la carne y de intensa actividad cerebral, de vida interior profundamente sentida."

Aqui, Maigret comença a esbrinar la resolució de la investigació i tot va fent-se clar en la seua ment.

Lo dit Magistral.

Per al proper mes proposem la lectura de "Felicia esta ahí" de 1941.

NOVEMBRE 2010. Maigret (22). Cécile ha muerto.

2010-12-27T02:30:00.000-08:00

Interessant novel·la de Maigret en la que res és el que sembla. L'assassina és la assassinada, l'innocent vol ser culpable. El culpable sembla ser innocent. I tot una sèrie de complicacions que el comissari Maigre anirà resolent amb la seua parsimònia i el seu sosegament que tant el caracteritza.

Interessant de llegir i impressionant la resolució final d'un misteri que no és més que una successió d'esdeveniments per a res inesperats.

Per al proper mes proposem la lectura de "Firmado Picpus" ,de 1941.

OCTUBRE 2010. Maigret ( 21 ): La casa del juez.

2010-11-03T01:41:00.000-07:00

Impressionant exercici d'imaginació en el qual l'escriptor construeix un cas d'assassinat sobre una de les bases més increibles que es puguen imaginar.

El crim gira al voltant d'una noia jove sobre la que es preten esbrinar si esta o no boja. El crim queda provocat per aquest absurd afer, i tota la investigació es desenvolupa tranquil·lament fins a arribar a aquesta conclusió. L'assassí només pretenia evitar que es descobrira que la seua germana estava boja. Increïble, impressionant, una de les novel·les més originals de l'escriptor.

Tot comença amb unes evidències bàsiques amb les quals qualsevol policia es donaria per satisfet per a empresonar al sospitós, però Maigret va més enllà, fins a descobrir l'absurd del mòbil del crim i al criminal.

Per al proper mes proposem la lectura de la novel·la: Cecile ha muerto, de 1940.

SEPTIEMBRE 2010. MAIGRET (20): Los sotanos del majestic.

2010-10-26T13:32:00.000-07:00

Interessant narració sobre una investigació del comissari Maigret, en la qual sorpren , no tant per les implicacions i situacions pròpies del cas en qüestió, si no per la forma i l'aprofundiment en la investigació que el porten a descobrir aquestes. Brillant com sempre, Maigret descobreix les malifetes de l'assassí i aconsegueix exculpar al principal sospitós des de l'inici de la investigació.

Lectura ràpida i sorprenent d'una nova investigació del comissari Maigret. En aquest cas, no aprofundeix tant com és propi de la seua obra en la psicologia dels personatges, però no deixen de ser uns personatges ben treballats i ben desenvolupats.

Per al proper mes , proposem la lectura de: "La casa del juez", de 1940.

AGOSTO 2010. MAIGRET ( 19 ): Maigret.

2010-09-21T07:35:00.000-07:00

Una novel·la més del nostre prolífic autor Georges Simenon, en la qual el comisari Maigret acosa incansablement a una banda de mafiosos, per a evitar la presó i el deshonor d'un jove e inexpert policia nebot seu.

La lectura és agradable i la atmosfera concentrada, la tensió del seu acosament es palpa en cadascuna de les paraules de la novel·la i el lector viatja a un Paris nocturn ple de misèries i miserables... Un paris sofocant i irrespirable que el nostre inspector es veu obligat a viure per compromisos de familia.

Malgrat no ser una de les millors novel·les del comisari Maigret, si que hi ha que dir que entreten i diverteix en la seua lectura.

Per al proper mes recomanem la lectura de la novel·la "Los sótanos del majestic" de 1939.

JULIOL 2010. MAIGRET ( 18 ): La esclusa número 1.

2010-07-29T10:07:00.000-07:00

Interessant joc de personatges i univers de remolcadors i escluses i tota la pesca.

El protagonista principal investigat per Maigret és d'una forta personalitat, un home que s'ha creat a si mateix, que ha evolucionat i s'ha enriquit de forma espectacular econòmicament, pero no anímicament. Un home molt ric i molt pobre alhora, el qual ens tracta de mostrar el comisari Maigret fins al final quan ell mateix es declara autor d'un crim ( dos crims?) al qual li resta importancia en comparació al crim que considera de traicionar una amistat.

La novel·la és un llarg peregrinatge en la vida interior d'aquest home i tots els que l'envolten.

No defrauda i segueix en la línia de totes les novel·les del comisari Maigret, el qual es manté com un protagonista secundari de la investigació en la qual sempre sembla no fer res, però acaba sempre amb la solucció del crim.

Per al proper més recomanem la lectura de: Maigret ( 1934 ).

JUNY 2010. MAIGRET ( 17 ): Liberty Bar.

2010-07-05T05:49:00.001-07:00

Interessant novel·la del comissari Maigret envers la baixada a l'infern del protagonista, victima d'assassinat, conegut per William Brown.

Un home ric, amb possessions i una riquesa en augment, que queda captivat per la màgia i la nocturnitat de les platges del mediterrani, el glamour i el sexe. Compra un dels majors iots de la zona i es dedica a viure amb majúscules les nits mediterrànies. Així es dedica a gastar, gastar en begudes, en dones, en festes, en .... fins que la familia el declara impedit i li tallen la aixeta monetària que tantes satisfaccions li estava donant. Aquest home acaba amb una pensió mensual, esclavitzat amb dos dones en una vella casona i amb altres dos dones amb les quals gasta i consumeix principalment amb alcohol la gran majoria de la seua mensualitat.

L'altre protagonista principal de la novel·la és el bar, el Liberty Bar, un curiós i patètic antre de destrucció en el qual la gent beu per oblidar i parla amb confiança amb la gent d'aquest bar on tots busquen el mateix, oblidar el passat i beure's el futur.

La última protagonista destacada en aquest cas és l'assassina, el personatge de la qual evoluciona al llarg de la investigació fins a quedar descoberta com una pobre infeliç moribunda que apenes té un lloc on deixar-se caure.

La novel·la està molt ben estructurada, els esdeveniments es succeixen de manera adecuada introduint al lector en tota la trama i deslligant aquesta capitol a capitol.

Una de les grans novel·les del Simenon envers el comissari Maigret.

Per al proper mes proposem la lectura de la novel·la: LA ESCLUSA NÚMERO 1, de 1933.

MAIG 2010. MAIGRET ( 16 ): El loco de Bergerac.

2010-05-31T06:07:00.001-07:00

Novel·la inversemblant i sorprenent del autor, que sorpren per un principi prometedor i un final decebedor. La història no quadra i és excessivament exagerada, en ningun moment convenç al lector sobre el desenvolupament de la seua intriga.

No sé si es degut al moment o situació de la lectura, però aquesta història no ompli com les altres ja llegides del comissari Maigret.

No destaque res de la seua lectura i per al proper mes, proposem la lectura de:

Liberty bar, de 1937.

ABRIL 2010: MAIGRET (15). Entre los flamencos

2010-04-29T13:55:00.000-07:00

Interessant novel·la del Maigret, en la qual tracta d'introduir-nos en les costums i els quefers d'uns determinats personatges natius de Bèlgica, els "flamencos". En un principi busca ser una novel·la costumbrista amb molta tensió entre els personatges de diferents arrels geogràfiques. Un dels personatges principals posa a Maigret en el camí de la investigació, amb totes les conseqüències, on malgrat buscar la desaparició dels dits acusadors cap a la seua família, el que aconsegueix és que el nostre impertinent comissari la descobrisca com a autora material de l'assassinat. Malgrat tot, el nostre comissari amb la seua bona voluntat de mantenir-se al marge de la investigació oficial no es decideix i no delata a la nostra culpable, fet que enlloc d'humanitzar al protagonista, l'envileix per permetre la impugnitat de la autora material dels fets.

Més enllà de judicis morals, cal dir que la novel·la destaca per la atmosfera pròpia de les novel·les de Maigret i a més a més la caracterització d'uns personatges vil i interessats.

A destacar el fragment:

"Maigret deseaba hacerle una pregunta, pero no sabía cómo hacerla.
- ¿Nunca ha tenido novio?
- Nunca.
No obstante, no quería preguntarle eso exactamente. Anna le impresionaba, sobre todo después de ver su habitación. Le impresionaba como lo haría una enigmática estatua. Se preguntaba si ese cuerpo poco seductor había vibrado alguna vez; si era algo más que una hermana abnegada, que una muchacha modélica, que un ama de casa, que una Peeters; si, en definitiva, tras esas apariencias se escondía una mujer."

Aquesta és la protagonista d'un terrible assassinat.

Per al proper mes, proposem la lectura de: El loco de Bergerac,

MARZO 2010: MAIGRET (14): El caso Saint-Fiacre

2010-03-31T14:37:00.000-07:00

Irregular aquesta novela del Comisari Maigret, alterna moments de profunditat psíquica amb altres moments de situacions banals. La novel·la comença amb un crim que no assessinat i promet molt d'entreteniment, però acaba amb això una simple promesa.

El lector gaudeix d'una nova aventura de Maigret, en la qual troba a faltar moltes de les experiències típiques de les seues aventures malgrat que altre freqüents si que ens apareixen.

A més a més, el focus principal d'interés de la novel·la, la premeditació del crim, la seua anunciació a la policia que tant atrau l'interés del lector. Passa a l'oblit complet en el desenvolupament de la història, de manera que queda sense especificar perquè ningu actua i s'encarrega de fer aquest anunciament. El trumfo principal motor d'atracció ens esvaeix com l'escuma.

Cal dir que malgrat totes aquestes qüestions, l'escriptor lliga i resol una història amb la seua destressa personal per a comptar aquest tipus de crims, sent fidel a la seua classe.

No crec oportú destacar cap fragment del text, ja que no hi ha res que essencialment m'haja cridat l'atenció.

Per al proper mes proposem la lectura de la novel·la: "Entre flamencos", publicada en 1932.

FEBRERO 2010. MAIGRET (13): La sombra Chinesca.

2010-02-28T10:31:00.000-08:00

Espectacular, magnífica, impressionant, obra mestra....

De lo millor que he llegit de Simenon.

Aquesta novel·la junta quatre o cinc personatges, però tots i cadascún d'ells estan increiblement desenvolupats i humanitzats de cap a peus. Són els familiars i els que es mouen a l'alrededor de la victima, i de tots i cadascun d'ells podem treure una història.

Impressiona la descripció de "la loca" de l'edifici protagonista al capitol nou:

"- Desde luego, se pasan la vida discutiendo.
Maigret no se inmutó. Se había metido hasta el cuello en toda esta suciedad cotidiana, más nauseabunda que el drama mismo.
Delante de él, la vieja tenía una expresión terrible de gozo y de amenaza. ¡Hablaba! ¡Iba a hablar más! ¡Por odio a los Martin, al muerto, a todos los inquilinos de la casa, por odio a toda la humanidad!¡Y a Maigret!
Estaba de pie, las manos sobre su gran vientre y se diría que había esperado este momento toda su vida.
No era una sonrisa lo que flotaba en sus labios. ¡Era la mismísima felicidad!

Per al proper mes proposem la novel·la: El caso Saint-Fiacré de 1932.

ENERO 2010. MAIGRET (12). El puerto de las brumas.

2010-02-16T06:52:00.000-08:00

Aquest mes no comentem cap novel·la ja que no dispose de cap exemplar.

Per al proper mes, proposem la lectura de: LA SOMBRA CHINESCA, de 1932.

DICIEMBRE 2009. MAIGRET (11). La amargura del condenado.

2009-12-31T06:31:00.001-08:00

Una de les millors aventures del comissari Maigret. La atmosfera que envolta tota la investigació és claustrofobica, en ella es succeixen les copes al bar. El personatge que donarà punt i final a la investigació apareix com un bebedor empedreït. El qual fuig de la seua muller de forma sistemàtica i es refugia al bar tots els dies després de treballar fins a les vuit que li pertoca el sopar. .... El fil de l'argument sobre el qual circula la novel·la es només una excusa per a introduir uns personatges masclistes, propis de la autoritat misogina de l'escriptor, els quals es reuneixen prop d'una taberna on poder beure begudes alcoholiques i des d'on planifiquen escapades nocturnes amb dones fora del matrimoni.

Destaquem el següent fragment del relat:

--------------------------------------------------------------------------------

-- ¿Y no sabe que murió?

Basso enmudeció. Maigret insistió, sin darle un respiro:

-- ¿No sabe que lo mataron, que lo llevaron en coche a los muelles del canal Saint-Martin y que lo arrojaron al río?

El otro no constestó. Sus hombros aún se encongieron más. Miró a su mujer, a su hijo, a la vieja que , como ya era la hora de la cena, ponía la mesa sin dejar de lloriquear.

-- ¿Qué piensa hacer?

-- Voy a detenerle. Su esposa y su hijo pueden quedarse aquí o volver a su casa. -- Maigret entreabrió la puerta y ordenó al gendarme --: Búsqueme un coche.

-------------------------------------------------------------------------------

Tot arriba com a conseqüència de:

-------------------------------------------------------------------------------

--¡Espere! Me gustaria saber si Feinstein, cuando lo chantajeaba, contaba con un arma más contundente que la infidelidad de su mujer. En pocas palabras... -- Calló, se sacó del bolsillo el cuaderno de direcciones y lo abrió por la letra U--. En pocas palabras, me gustaría saber quién mató hace seis años a un tal Ulrich, que vivía en la Rue des Blancs-Manteaux, y quién arrojó después su cadáver del canal Saint-Martin.

Tuvo que hacer un gran esfuerzo para acabar la frase porque, mientras hablaba, la transformación que se operaba en su interlocutor fue brutal. Tan brutal que Basso casi perdió el equilibrio, quiso apoyarse en algo, puso la mano en la estufa y la retiró mascullando:

--¡Dios!

Sus ojos desorbitados miraban a Maigret con terror. Retrocedió, tropezó con su silla y se sentó como sin fuerzas, repitiendo maquinalmente:

--¡Dios! ¡Dios!

--------------------------------------------------------------------------------

Crida poderosament la atenció, que aquesta feblesa i reacció demostrada pel principal sospitós consisteix simplement amb la por de delatar un AMIC. Ell sap que no és culpable, però també sap que no pot acusar a l'AMIC, que durant aquestos moments tant durs tant l'ha ajudat.

Per al mes pròxim proposem "El puerto de las brumas", novel·la escrita al 1932.

D'aquesta novel·la no dispose de ningun exemplar, per tant deixe com a responsabilitat d'aquells que vulguen col·larborar en el blog que puguen llegir la novel·la i aportar les seues opinions.

NOVIEMBRE 2009. MAIGRET (10). La bailarina del Gai-Moulin.

2009-11-30T09:15:00.001-08:00

Novel·la menor del comisari Maigret, en la qual sorpren el paper protagonista femení al títol de la historieta. Més bé els protagonistes haurien de ser dos joves que no arriben als 20 i que ja duen una vida de "vividors" amb tota clase de vicis i males costums.

La trama tarda a desenvolupar-se i el cas no és complica massa, encara que la resolució final és practicament inaceptable amb l'aparició d'una quadrilla d'espies professionals que volen provar la validesa de la víctima amb uns fets insòlits.

La qüestió que explica tots els fets la trobem al principi del primer capitol:

"Graphopoulos es rico, y está tan aburrido que no sabe qué hacer. Como a muchas personas de su clase, le tienta la aventura. Durante sus viajes conoce a un agente secreto al que confía sus deseos de llevar también él una vida de imprevistos y misterios.... "

El tema central de la narració està clar: L'avorriment. Allò tant simple que pot ser un bé inapreciable per a alguns, és la pijor de les tortures per a uns altres. Està considerat com un enemic per a tot aquell que s'aprecie d' aventurer o vividor.

Així, aquestes persones que no saben conviure amb l'avorriment, que no el valoren i l'aprecien en la justa mesura, esdevenen en una sèrie de circumstàncies que desencaden amb l'assassinat de la novel·leta.

En definitiva, no passa de ser una de les històries de Maigret de menor calitat i de les menys complicades, malgrat allò dels "espies".

Per al mes vinent, la lectura de la novel·la: "LA AMARGURA DEL CONDENADO", número 11 de la sèrie.

OCTUBRE 2009. MAIGRET (9). La Taberna del Puerto.

2009-11-08T06:47:00.000-08:00

Impressionant novena novel·la de Maigret, supera en tots els aspectes totes les novel·les escrites anteriorment per l'autor de Maigret. La trama es situa en el món mariner i les relacions d'autoritat i disciplena en la marina. A més a més, cal afegir la participació d'una dona esplendorosa que participa de la trama sent part important d'aquesta, ja que provoca tots els fets esgarrifadors que se succeixen al voltant d'aquest.

La novel·la té tots els ingredients d'una bona novel·la negra, amb la particularitat que els fets ja han succeit i es feina de Maigret reviure'ls per tal de descobrir la situació real dels esdeveniments. Així, l'únic però que caldria posar radicaria en el fet que els successos no van passant davant el lector, si no que aquest va descobrint a l'hora que l'investigador com i quan van succeir....

Per a destacar dintre del moments cumbres de novel·la negra, la escena en que el telegrafista acompanyat de la seua promesa, el comissari Maigret i la dona del comissari escolta les impertinències d'una dona dolguda de la vida que creuia ser estimada...

----------------------------------------------------------------------
-- ¡Vaya calor! -- se quejaba --. Sujétame un momento la chaqueta, Gaston.
Se quitó la chaqueta del traje, mostrando una blusa de seda rosa que dejaba al descubierto carnes lujuriosas y los brazos. Sus pupilas no se apartaban ni un instante de la joven.
-- ¿A ti te gusta el gris? ¿No te parece que debería estar prohibido llevar colores tan tristes en las playas?
¡Vaya idiotez! Marie Léonnec vestía de gris. La otra mostraba sus deseos de atacar, de la manera que fuera y cuanto antes.
--Camarero, ¿a qué espera?.

----------------------------------------------------------------------

Per al proper mes la dècima novel·la del comissari Maigret: LA BAILARINA DEL GAI-MOULIN (1931).

SEPTIEMBRE 2009. MAIGRET (8) . Crimen en Holanda.

2009-09-28T14:56:00.001-07:00

Primera novel·la de Maigret que contemple perfectament previssible, ja que sobre la pàgina 10 ja sabia com anaven a soluccionar el misteri.

Malgrat tot això, cal dir que la riquesa del llenguatge, brut i directe, de Georges Simenon es fa palesa al llarg de tota la lectura d'aquesta novel·la. El comissari Maigret continua amb la seua personalitat abrumadora, amb el seu caràcter pesant i amb la seua paciència imperturbable. Aqui podem veure un Maigret més Maigret que mai, que resol, a la seua manera, el conflicte que se li presenta.

La novel·la aconsegueix cotes magistrals com per exemple en el següent fragment:

"" - El asesino ya sabe que va a cometer un crimen - concluyó el comisario-. Una persona está viendo bailar a Conrad y sabe que dentro de dos horas este hombre que ríe con una risa algo demasiado sonora, que quiere divertirse por encima de todo, que tiene sed de vida y de emociones, sólo será un cadáver.
El impacto de estas palabras casi pudo oírse...... "

Desgarrador menció del acte de l'assassinat, previament planificat.

Per al proper mes proposem la lectura de:

LA TABERNA DEL PUERTO, de 1931.

AGOSTO 2009. MAIGRET (7) . La noche en la encrucijada.

2009-08-29T06:50:00.000-07:00

Novel·la intrigant del comissari Maigret en la qual entren en joc bandes criminals ben organitzades, personatges intrigants i cobdiciosos; a més a més d'una successió de fets inesperats i inexplicables.

La novel·la comença així:

"Maigret, dando un suspiro de cansancio, apartó su silla del escritorio en el que estaba acodado: hacía exactamente diecisiete horas que había empezado el interrogatorio de Carl Andersen............."

Així, al començament, ja podem exhaurir que es tractarà d'una investigació per a la qual cal molt de treball d'investigació criminal, amb el millor dels factors de la recerca policiaca: la paciència.

Simenon ens anticipa que els fets s'esclariran, però a base d'una bona dosi de paciència policiaca. Uns fets esdevindran uns altres; i a partir de tots ells s'aclarirà el misteri.

Per al proper mes, ens aventurarem en la lectura de:

CRIMEN EN HOLANDA, de 1931.

JULIO 2009. MAIGRET (6) . El perro canelo.

2009-08-03T06:21:00.000-07:00

Aquesta no passa de ser una novel·la de Maigret, vull dir, no és una de les seues millors històries; encara que si que hi ha que valorar-li la posada en marxa del misteri i el desevolupament final d'aquest propi de totes les novel·les del nostre protagonista.

La novel·la no té l'impuls narratiu d'altres obres de Simenon, la història es interessant, però hi manca algo en la manera de contar-la.

Això bé, la originalitat de la successió dels fets és magistral i el desencadenament final de la història molt en la línia de totes les obres del nostre genial escriptor Georges Simenon.

Per al proper mes proposem: LA NOCHE DE LA ENCRUCIJADA (1931)

JUNIO 2009. MAIGRET (5) . La cabeza de un hombre.

2009-06-29T15:45:00.000-07:00

Possiblement aquesta siga una de les millors actuacions de Maigret dintre d'aquest grup de primeres novel·les del comissari. Una trama principalment psicològica, d'aquestes que li agraden a Simenon; uns personatges canallescos, negres i miserables que s'adapten perfectament a les circumstàncies del relat; i una finalització de la intriga digna d'un mestre de la novel·la policiaca. Aquesta novel·la ho té tot per a agradar al lector; i com és freqüent a les novel·les de Maigret, la seua duració és curteta però autosuficient.

És llegeix esplendidament i arriba al més fons del lector. Una obra mestra.

Finalment, com a mostra de la genial prosa del autor, ressenyem el començament de l'últim capitol:

La caída.

Corría el mes de enero. Helaba. Los diez hombres que se hallaban presentes llevaban el cuello del abrigo levantado y las manos metidas en los bolsillos.

La mayoría intercambiaban frases inacabadas mientras golpeaban el suelo con los pies y lanzaban miradas furtivas en una misma dirección.

Sólo Maigret, con el cuello hundido en los hombros, se mantenía aparte, y su actitud era tan hosca que nadie se atrevía a dirigirle la palabra.

Algunas ventanas de los edificios cercanos estaban iluminadas, porque apenas había amanecido. De algún lugar llegaba el estruendo metálico de los tranvías.

...............

Per al pròxim mes proposem la lectura
de la sisena novel·la del nostre
benvolgut comissari: EL PERRO CANELO.

MAYO 2009. MAIGRET (4) . Maigret y los muertos del canal.

2009-05-31T13:56:00.001-07:00

Cuarta novela en la serie del comisario Maigret, la cual se enriquece del ambiente propio de los marineros de agua dulce, y otros personajes propios del mundillo de las "gabarras". En esta el comisario Maigret participa atónito de toda una serie de sucesos y sus consiguientes víctimas en la vida en común de estas gentes; para después, al final del relato resolver magistralmente mediante una deducción sencilla de los hechos narrados, las causas probables que desencadenaron todos los acontecimientos.

Lenguaje muy áspero propio del ambiente y la atmósfera de los remolcadores de rios y a través del cual se nos narran los hechos.

Para el próximo mes proponemos la siguiente novela del comisario Maigret: "La cabeza de un hombre".

Saludos simenonianos.....

ABRIL 2009: MAIGRET( 3 ): El ahorcado de "Saint Pholien"

2009-04-24T14:49:00.000-07:00

Esta tercera entrega de las aventuras del comisario Maigret se caracteriza por la humanización de los delincuentes, la cual lleva asociada la humanización de Maigret, ya de uso común en las novelas de este policia peculiar.

Destacamos del libro los dos fragmentos siguientes:

"El gesto fue rápido, ya que el comisario esperaba el golpe. La tierra cedió bajo su mano derecha.

Pero la izquierda había cogido una rama flexible que había visto.

Pocos segundos después ya estaba de rodillas sobre el camino de arrastre de barcazas y gritó a la silueta que se alejaba:

-- ¡Alto..!"

Y continuamos, más adelante en comisaria:

"-- Le prevengo que haré lo necesario... Si usted no se decide a arrestarme según las formas previstas, le pido que me devuelva la libertad... En caso contrario me veré forzado a acusarle de secuestro arbitrario....

.....

>> Usted ha enseñado, a mis amigos y a mí, la fotografía de un hombre que no conocemos ... ¡ Se mató...! Está materialmente probado... No se ha formulado ninguna demanda y por consecuencia no hay acción de justicia regular...

>> Es todo lo que tenía que decirle ...

Maigret encenció su pipa con la ayuda de un papel doblado que introdujo en la estufa y dejó caer:

-- Está usted completamente libre...."

Aqui se aprecia y se deja entrever el final de la epopeya de "el ahorcado de Saint Pholien".

Para el próximo més: "Maigret y los muertos del canal", su cuarta novela sobre el comisario Maigret.

MARZO 2009: MAIGRET (2): El difunto filántropo.

2009-03-18T08:48:00.000-07:00

La segunda novela de Maigret, "el difunto filántropo", destaca por la grotesca vida de su protagonista: el difunto, y su personalidad y relación con su entorno. Se trata de un personaje que el comisario va conociendo según transcurre la investigación sobre el cual se descubre una sorpresa tras otra.

Nada más comenzar la novela:

"La prímerísima toma de contacto entre el comisario Maigret y el difunto, con el que viviría durante semanas en la más desconcertante de la intimidades, se produjo el 27 de junio de 1930 en circunstancias a la vez triviales, penosas e inolvidables"

En esta primera toma de contacto, Simenon nos deja entrever en que va a consistir la novela: la relación entre el comisario y el difunto, más concretamente la convivencia entre el investigador y la intimidad del investigado.... Lo cual, no por ello, reduce la sorpresa y efectividad de todo lo que se va descubriendo.

Más adelante,

" .... El pueblo era de un blanco crudo en la luz tormentosa de aquel inicio de crepúsculo. Gallinas y ocas cruzaban la carretera, y a cincuenta metros, en un agujerode sombra, dos hombres con mandil azul herraban un caballo."

... se puede aprecial el talento del autor, pese a abundar en la novela las conversaciones y los interrogatorios, no deja de sorprendernos con su particular visión del mundo.

En el momento de conocer al hijo del difunto, " ... Henry no se sentó, no dijo nada, pero se quitó las gafas para limpiar los cristales con aire aburrido, mientras sus párpados se abrían y cerraban sorprendidos por la cruda luz.
-- Usted sabrá sin duda que estoy investigando para tratar de descubrir al asesino de su padre.
-- ¡Por ello me sorprende verlo aquí en un momento en que sería más decente que nos dejara solos a mi madre y a mi!"

Se observa y se intuye cual va fue la relación entre el difunto y su familia y como esta relación influirá en el resultado final de la investigación.

Per al proper mes, tractarem i parlarem de la tercera de les novel·les de Georges Simenon sobre el comisario Maigret..... Una de les mes conegudes:

EL AHORCADO DE SAINT PHOLIEN:

FEBRERO 2009: MAIGRET (1): Pietr el letón.

2009-02-13T13:55:00.000-08:00

Comencem amb aquesta experiència de llegir totes les novel·les del "Comisario Maigret", i comencem amb la primera que va publicar: PIETR, EL LETÓN.

"C.I.P.C. a Sûreté París:
<>

"El comisario Maigret, de la Primera Brigada Móvil, alzó la cabeza y tuvo la impresión de que el ronquido de la estufa de hierro colado instalada en el centro de su despacho, y unida al techo por un grueso tubo negro, disminuía. Apartó el telegrama, se levantó pesadamente, reguló la llave y arrojó tres paletadas de carbón.

....."

Amb aquestes paraules comença la primera de les aparicions de Maigret en la novel·la negra. Una aparició que serà molt productiva i d'una inmillorable calitat.

Una vegada llegida la primera novel·la, el que fa al meu gust, consideré convenient destacar el començament del següent capitol:

El ruso borracho

"Hay cosas que no se proclaman, que harían sonreír si se pregonan, y que, sin embargo, exigen cierta clase de heroísmo.

Maigret no había dormido. Desde la cinco y media hasta las ocho había sido zarandeado en unos compartimentos llenos de corrientes de aire.
Desde La Breauté, estaba empapado. Ahora, sus zapatos escupían agua sucia a cada paso, el sombrero hongo había perdido la forma y el abrigo y la chaqueta del traje chorreaban....."

En aquest començament de capitol, Georges Simenon humanitza el protagonista, ens el mostra com a un principiant fent hores d'espera silenciosa per tal d'aconseguir "un no se qué" del sospitos. Maigret té un presentiment, i aquest presentiment mou montanyes, ...

Per al proper mes proposem la lectura de la segona de les novel·les de Maigret:

"El difunto filántropo (1931)"

CLUB DE LECTURA: FANS DEL SIMENON.

2009-01-23T13:05:00.001-08:00

A partir del dia 12 - 13 de Febrero de 2009, con motivo del aniversario del nacimiento de nuestro aclamado escritor Georges Simenon, comienza la aventura del club de lectura de "FANS DEL SIMENON".

El objetivo de este club radica en "leer" 1 obra al mes de este autor y comentar las experiencias de cada uno adquiridas en la lectura.

Se acepta todo tipo de sugerencias, comentarios y opiniones diversas. Por mi parte introduciré un fragmento de cada obra; del cual, cada uno será libre de ofrecer su opinión.

Para este venidero mes de Febrero, comenzaremos con su primera novela del comisario Maigret: Pietr el Letón (Pietr-le-Letton) (1931)

L'equívoc de Patricia Highsmith

2009-01-09T03:09:00.000-08:00

Acabe de llegir una fantàstica novel·la negra titulada "L'equívoc" de la genial Patricia Highsmith. Es tracta d'una obra que recull magnificament tot els ingredients propis de la novel·la negra. Els personatges principals del relat estan tractats i presentats amb tota mena de detalls i amb un gran aprofundiment psicològic en la seua personalitat. Recomane fervorosament a tot aquell que li agrade la novel·la negra aquesta lectura.

Amigos negros de Georges Simenon

2009-01-08T02:49:00.000-08:00

La idea d'aquest blog consisteix en introduir comentaris sobre el gènere negre policíac i a més a més alguna qüestió matemàtica. Per tal de començar a entrar en matèria he decidit crear una primera entrada en la que invite a qualsevol aficcionat a la novel·la negra, i en especial a Georges Simenon, a introduir qualsevol comentari sobre aquest.

De tota manera, en el blog farem un intens seguiment sobre tota aquella informació que aparega a la red sobre aquest autor.